Inseguretat, això és el que sento quan passo pel carrer Alguer. En aquest, ja hi ha dos comerços de compra i venda d’articles de segona mà. El problema sorgeix amb tot el que atrauen aquest tipus de botigues: persones que t’aborden quan passes pel carrer per si vas a vendre (o no) alguna cosa i comprar-t’ho ells. Ahir mateix, per exemple, vaig poder comptar un mínim de 7 persones en només 5 o 6 metres de carrer.

Sé del cert la incomoditat que genera a tots els veïns  i que la guàrdia urbana ha rebut diversos avisos per denunciar aquest fet. Fins i tot una botiguera del carrer va recollir signatures donat que aquestes persones es situaven davant de la porta del seu establiment i això feia que molta clientela deixés d’entrar. Al final la propietàriadel comerç, farta de denunciar-ho, ha hagut de tancar un negoci d’anys. Què trist!

Per què no es fa res per evitar això? Per què no s’investiga què hi ha darrera de tot aquest circ? Potser màfies? Em recorda molt als “manteros” o venedors de CDs i DVDs pirates que passegen per la ciutat. Per tant, com a mínim, estem parlant de compra-venda ambulant.

Perquè l’Ajuntament no aplica l’article 28 de la ordenança municipal de convivència ciutadana i ús dels espais públics que regula la venda ambulant amb els següents paràmetres:

  • Estar donat d’alta fiscal
  • Estar donats d’alta al règim de la Seguretat Social
  • Complir els requisits establerts per les reglamentacions específiques d’aplicació als productes disposats a la venda
  • Disposar de les autoritzacions municipals
  • Satisfer els tributs que les ordenances municipals estableixin per a l’exercici de l’activitat.

Senyores i senyors de l’Ajuntament, FACIN ALGUNA COSA, saben perfectament què és el que està passant al carrer Alguer i hi estan donant l’esquena als veïns i comerciants, no permetin que aquest carrer segueixi sent “el Gran Basar”.