Darrerament han anat apareixent notícies sobre abocadors il·legals dels quals (suposadament), l’Ajuntament no en tenia constància.
El primer va ser el que fa un mes va denunciar la Helle Kettner via Twitter i que es va convertir en un cúmul de despropòsits per part de l’Ajuntament. Deia que havia enviat tècnics a la zona i no havien vist res (tot i tenir la geolocalització), llavors va aparèixer publicat al Diari Més i màgicament, en qüestió de 3-4 dies ja estava net, amb nota de premsa municipal i foto netejant-ho inclosa. Suposo que van canviar les piles a la brúixola…
Ahir al matí va aparèixer, al mateix mitjà, un altre abocador il·legal a la ciutat conegut per moltíssima gent, el que uneix el pol·lígon riu clar amb les Gavarres. És impossible que l’Ajuntament desconegués l’existència del mateix ja que fa anys i anys que aquella zona està en aquest estat. Entenc que, com ha sortit publicat a un Diari, en uns dies estarà net i amb foto, nota de premsa, banderetes i focs artificials.
És molt trist tenir un Ajuntament que actua a remolc del que diguin els mitjans de comunicació, això demostra una manca absoluta d’iniciativa i de coordinació que em fan entendre el perquè de tants projectes aturats, tants que estan encallats i tants anys amb una ciutat dormida.
Ahir a la nit, el perfil de Twitter @MilloremTGN denunciava un altre abocador il·legal al Llorito amb un reportatge fotogràfic que fa por. A veure què fa el nostre estimat consistori al respecte.
I avui, sóc jo qui vol posar de manifest una situació conegudíssima per l’Ajuntament, en aquest cas a la Budallera, a veure si al veure-ho publicat es decideixen a fer quelcom. Ja sigui, per responsabilitat directa o de forma subsidiària.
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
-
- Abocador Budallera
Aquestes fotos són del Camí Nou de la Budallera, el camí del col·legi Mare Nostrum, on durant 3 anys han estat vivint persones sense sostre en un terreny de propietat privada i que han estat atesos, en incomptables ocasions pels serveis d’emergències, els serveis de seguretat. Jo mateix ho vaig posar en coneixement als tècnics del Departament municipal de Medi Ambient. Per tant, la situació, no poden dir que és desconeguda.
És lamentable veure com l’Ajuntament es desentén d’aquestes situacions quan a les seves competències directes i obligatòries es troba la de neteja i garantia de salubritat pública. En aquest cas, com en d’altres, crec que com a mínim, per un tema d’higiene, té la responsabilitat de posar-hi remei de forma subsidiària i després reclamar al propietari. És més, el Camí Nou de la Budallera ni tan sols està inclosa dins del contracte de neteja de via pública, tal i com ho sentiu, un carrer on hi ha un col·legi i un centre de formació (CIFO).
Sense cap mena de dubte hem d’apel·lar al civisme de la gent, però l’Ajuntament té una responsabilitat que és inexcusable i que per tant ha d’assumir des de ja.
No sorprèn veure com, un cop més, aquests mal anomenats gestors municipals que ens està tocant patir a la ciutat de Tarragona durant els darrers anys, exerceixen el dontancredisme més absolut a l’hora d’afrontar molts dels temes que a la ciutadania preocupen i ocupen.
Com molt bé exposes a l’article, Albert, els unics moviments que s’arriben a desprendre en les seves actuacions son els enunciats a les lleis de Newton. En concret, als de la tercera. Com a bons ‘newtonians’, segueixen fil per randa els arguments exposats pel famós físic en aquesta llei, i que contempla una reacció com a consequència d’una acció anterior.
Es a dir, el plantejament es d’un immobilisme total davant de qualsevol situació, fins que, com vulgarment es diu, ‘la merda ens arribi a les celles’. A llavors el de sempre: corredisses, improvització, manca de reacció. En una paraula, la passivitat més absoluta, enfront de la proactivitat que hom dessitjaria que els responsables de l’administració de la seva ciutat exercissin (i pel que suposadament van ser escollits).
Així, i arribats aquest punt, molt em temo que la solució passa per esperar a l’aconteixement de l’acció. Denúncia pública (per la qual crec que gent com tu heu de ser felicitats), o, en el pitjor dels casos, que una desgràcia aconteixi. Una desgràcia, com, per exemple, un foc originat per totes aquestes deixalles que pugui provocar que centenars de families hagin de ser desallotjades d’una zona en que la massa forestal es important. I tot, per no tindre una mínima cura d’un espai al que haurien d’estar obligats a mantindre.
Mentrestant, hem d’asssitir a les vendes de fum de torn (jocs del mediterrani sense pavellons, esglèsies sense campanes, etc.) i a com, una ciutat que podria ser quaranta vegades mes dinàmica del que es per tots els seus condicionants (geogràfics, climàtics, socio-culturals) es podreix en la impavidessa i atonia més absoluta.
JP